El dia 30 d’octubre de 2015, a la biblioteca Lluís Millet i Pagès d’Aiguafreda, va tenir lloc una ponència organitzada pel Centre d’Estudis de Granollers titulada “Guerra i revolució a l’Alt Congost, 1936-1950”. L’acte va comptar amb una important presència de públic.
Si us ho vàreu perdre, podeu aconseguir el text en format de llibre aquí o bé directament aquí. També està previst que es publiqui dins de l’anuari Ponències del Centre d’Estudis.
Imatge de la presentació
Tal com vàrem dir:
Aquesta ponència constitueix una primera aproximació a la història de la Guerra Civil i la primera dècada franquista a l’Alt Congost. Temàticament s’estructura entorn de tres grans temes: la revolució i la guerra, el fenomen dels emboscats i la repressió del maquis.
Per la seva estructura social, l’Alt Congost va viure una situació molt contraposada en les posicions polítiques, fet que, amb l’esclat de la Guerra Civil, va comportar episodis violents i estratègies de terror planificat. A mesura que les forces republicanes anaven perdent posicions en els fronts de batalla, la repressió a la rereguarda es va fer més gran, fins al punt d’arribar a abastar dones que l’únic delicte que havien comès era ser familiars d’elements díscols per al règim republicà.
L’any 1939 les armes del front varen callar, però mentre el règim franquista anava ensenyorintse d’haver conquerit la pau, a l’Alt Congost, l’exèrcit i la Guàrdia Civil perseguien els anomenats rebels, maquis o resistents que havien optat per quedar-se al país. Va ser una guerra negada, tant o més cruenta que la que s’ha reconegut oficialment.
