La Fada d’en Massó i en Morera

En el post anterior, hem vist els excursionistes dirigir-se al gorg Negre de Nohedes. Jaume Massó conduïa el grup, perquè ja coneixia el lloc.

Sabem que una vegada “sol, vaig anar a raure a la barraca del pastor d’Evol“. Allà li varen explicar una llegenda que parlava d’una mena d’amor impossible entre dos amants, les famílies dels quals estaven barallades des d’antic. Era allà pel temps de Jaume I i el cavaller Jausbert de Paracolls ha fugit a les muntanyes amb la seva estimada Gueralda d’Èvol.

Es pensa que allà no els trobaran, però el primer problema apareix amb una fada que viu dins dels estanys, que s’enamora del jove i el vol fer perdre. Potser per aquest motiu, els seus perseguidors els acaben trobant. Es produeix un dol en què, actuant immoralment, el jove és ferit pel pare de la noia. Després el penja d’una alta roca, tallada a pic sobre el llac, perquè acabi els seus dies.

Diu Massó que la llegenda li va explicar un pastor que, a més a més, li va mostrar “una roca en la qual se deia que’l senyor d’Evol hi havia fet penjar an el jove senyor de Paracolls, raptor de sa filla“. El problema és que ni el mateix Massó aconseguiria trobar ningú més que li expliqués la mateixa llegenda…

No sé si se li va aparèixer la fada, en el transcurs d’aquella excursió en solitari. El cert és que la llegenda el va inspirar fins al punt d’escriure la lletra d’una famosa òpera que porta per títol justament “La fada”. I ah que no sabeu de qui era la música?

Seria del mestre Morera o del mestre Granados?, els seus companys d’excursió uns anys més tard.

Sí, seria Enric Morera, l’autor de la música.

L’òpera es va donar per acabada l’any 1895, i pel novembre de 1896 se’n va presentar-se en una audició privada al Cau Ferrat de Sitges. Santiago Rusiñol en va pintar els decorats i Miquel Utrillo va ser l’autor del cartell de l’estrena.

L’estrena en gran va tenir lloc al Teatre Prado de Sitges l’any 1897.

En el pròleg del llibret, Massó confessa, dirigint-se al mestre Morera:

¿Te’n recordes quan hi vàrem anar plegats, a l’estany Negre d’Evol, acompanyats d’altres bons amics, enmig de quines delícies, sota quins arbres més corpulents i cantaires, asseguts damunt de quin prat més florit, et vaig llegir i entregar lo que ara et trameto imprès?

Enric Morera

Pompeu Fabra, com ja sabem, hi va participar com un excursionista més. Però uns anys més tard seria ell qui conduiria els excursionistes cap als gorgs de Nohedes.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Sin categoría

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s